Aquesta setmana hem treballat el maquinari TIC, el que comporta un canvi important respecte les sessions anteriors, on posàrem el focus en el programari. Amb això, hem pogut comprovar com, actualment, disposem d'un gran catàleg connectat amb el maquinari educatiu. Aquest comporta una doble dimensió: la multitud d'avantatges que aquests aparells ens poden aportar si realitzem un ús adequat d'aquests o, per altra banda, la ineficàcia a què el maquinari TIC ens pot portar si els emprem erròniament. A continuació analitzarem aquesta dimensió binària juntament amb les característiques que es podrien produir arran de l'aplicació d'un o altre model.
Per una banda, hem de destacar principalment, dins de la nova maquinària TIC, dos dispositius: les tauletes tàctils i les pissarres digitals. Pel que fa a les primeres, aquestes ens poden proporcionar infinitat de possibilitats per a les nostres classes, com per exemple aplicacions relacionades amb el contingut que volem tractar, seguiment més detallat dels alumnes a partir de plataformes virtuals, anàlisi i correcció de qüestions diverses gràcies a d'Internet, etc. Ara bé, hem de considerar, per altre costat, un dels principals desavantatges més clars: el preu. A dia de hui la gran majoria dels col·legis públics i privats del nostre país no es poden permetre la circumstància de tenir tauletes tàctils per a cada alumne i, per tan, podem considerar-les com una aposta de futur, a l'espera que els preus d'aquestes es rebaixen o vinguen subvencionades per altres esferes.
Pel que respecta a les pissarres digitals i, connectant-les amb l'aspecte econòmic, aquestes estan una mica més a l'abast dels col·legis, ja que no es tracta de tenir-ne una per a cada alumne, sinó una per cada aula o un cert nombre d'aules. No obstant això, la inversió en la compra d'aquestes també ha de ser meditada. Entrant a considerar el seu ús en les aules, les pissarres digitals, ja siguen interactives o no, ens poden proporcionar una nova concepció d'aprenentatge/ensenyament a l'aula. Pensem, per exemple, en la gran quantitat de deures i feina que els professors i professores manen als alumnes per a casa pel simple fet de no disposar dels mitjans per realitzar-la a classe. Amb les pissarres digitals aquesta situació pot capgirar-se i aprofitar moments de concentració per assolir una millorada assimilació de continguts. Però perquè aquest objectiu siga possible hem de canviar, en primer lloc, nosaltres, els docents. No ens val solament tenir el llibre de text com a base i referència per a la construcció de les classes, com tampoc és vàlida la metodologia adreçada al llibre de text: avançar mitjançant la lectura de continguts i la realització d'activitats del llibre. El que ens cal és saber escollir adequadament aquelles eines digitals que ens ajuden a millorar l'aprenentatge a l'aula. Per exemple, si es dóna el cas d'estar donant la Revolució Industrial mitjançant el llibre, no és eficaç transportar la mateixa informació a un Power Point. Ara bé, el programa Hot Potatoes ens permet realitzar tota mena d'activitats per a que els alumnes puguen treballar d'una manera més profunda els continguts i, amb aquesta eina, podríem elaborar una sèrie d'exercicis i projectar-los a la pissarra digital. Així estem donant una lògica funcional a l'ús de la maquinària TIC, ja que hi estem afegint-hi noves funcions educatives.
Per a finalitzar, hem vist com no es tracta més aviat d'un debat sobre els desavantatges i avantatges de la maquinària TIC: aquests ja els sabem i som plenament conscients a l'hora d'aconseguir un dispositiu determinat. El punt fonamental es situa en la preparació del docent i la seua capacitat per a realitzar un ús funcional del maquinari, així com saber elegir les ferramentes adequades dels mateixos. Una vegada que el factor humà i la maquinaria s'uneixen al camp educatiu, els resultats poden ser extraordinaris.
A continuació es mostra un vídeo amb un exemple de funcionalitat del maquinari TIC. En aquest cas es treballa la llengua catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada